Independència, el negatiu

Arriba un moment a la vida en el que un ha de saber mirar-se el melic  i fer una reflexió interna del que és, del que ha estat i del que vol ser. Així que  benvolguts lectors, ha arribat el moment de ferir sensibilitats i anomenar cinc coses dolentes (si més no qüestionables), del que significa ser independentista.

A vegades ens fem una mica pesats amb el tema. -Vinc del funeral del meu pare, he xafat el cotxe i m’acaben de diagnosticar un càncer de cavall -No et queixis, Catalunya pateix l’espoli fiscal, la retallada estatutària i a sobre ens neguen el dret a decidir.

Patim fortes crisis d’identitat. Es pot ser independentista i que t’agradin Los Chichos al mateix temps? Quanta incongruència déu meu!! Talment com el Virolai o la Santa Espina, la Historia de Juan Castillo és un veritable himne dins del moviment.

Som rebels per naturalesa. -Joaquim, fillet, pots apropar-te un moment al forn de la cantonada i comprar una barra de pa? Té, un bitllet de cent euros i queda’t el canvi. -No em dona la gana, explotadora!

Els moments d’exaltació patriòtica  són un nyap. Només podem aspirar a ser campions mundials de Pitch & Pull i Korfbal. O a nivell personal, vencedors del torneig de botifarra al Casal del poble.

Parlem de manera estranya. -Has, has vist, has vist al Ma-ri-à? -Fa, fa molt, fa molt que no en sé res. Deu, deu es, de es-tar es-tu-diant.

Tweet